economía
“No es pot regentar un negoci que no tingui la sostenibilitat entre les seves prioritats; no és un tema de consciència ecològica, sinó econòmica.”
Hi ha més de cinc milions de cotxes elèctrics circulant pel món. Es preveu que aquesta xifra augmenti fins als trenta milions el 2030.
INNOVACIÓ
Consells per estalviar energia amb l’arribada del bon temps
S'estima que amb la pujada de les temperatures la nostra factura de la llum patirà un increment aproximat del 30 %. Descobreix diferents formes d'estalviar energia en el nostre nou article. Estalvi energètic, factura de la llum, energia, medi ambient, sostenibilitat.
SOSTENIBILITAT
“Economia Quotidiana”, el podcast de CaixaBank per fomentar la cultura financera
Amb el títol Economia Quotidiana, CaixaBank llança un nou programa de podcast quinzenal centrat principalment en temes d'educació financera, que reforça el treball de l'entitat en banca socialment responsable i la seva aposta pels nous formats de comunicació, que cada vegada tenen més acceptació entre els usuaris.
ECONOMIA
La torre Jiddah, el proper sostre del món, tindrà un quilòmetre d’alçària
El projecte costarà més de 2.000 milions de dòlars i hauria d'estar acabat el 2021 Jiddah és una ciutat de l'Aràbia Saudita que acaba d'estrenar el seu primer cinema. A més, és coneguda pel seu centre històric Patrimoni de la Humanitat i per ser el punt de partida de milers de peregrins que marxen cap a La Meca i Medina. Tanmateix, l'accés dels saudites al setè art o les caravanes de fidels no seran les notícies principals que llegirem sobre la històrica Jiddah en els propers temps. S'espera una altra molt més impactant: la inauguració de la torre Jiddah, també coneguda com Kingdom Tower. Serà el gratacel més alt del món, amb una mica més d'un quilòmetre d'alçària. El problema és que no se sap molt bé quan es podrà tallar la cinta que doni accés a aquest colós, capaç de fer empal·lidir el mateix Burj Khalifa, un mastodont de 829 metres d'alçària que avui regna des de les altures de la veïna Dubai.En un principi, la construcció de la torre Jiddah hauria d'haver finalitzat ja el 2018. Tanmateix, una caiguda en els ingressos procedents del petroli va forçar que el 2017 s'anunciés que la seva data d'entrega es demoraria fins al 2019. El cas és que, avui dia, no se n'espera la inauguració fins al 2021. L'evolució de les obres és un misteri sobre el qual no s'han tingut notícies oficials des del febrer de 2018, quan s'havien aixecat poc més de 60 plantes de les 169 previstes. En qualsevol cas, tot el que envolta aquesta obra és impressionant. L'edifici preveu incloure un hotel, oficines, habitatges, centres comercials i una terrassa-observatori situada a 644 metres d'alçària. Cal tenir en compte que l'observatori més elevat de l'Empire State Building es troba a 373 metres. Per donar servei a totes les plantes, la torre Jiddah comptarà amb 59 ascensors, que podran assolir una velocitat de 36 km/h. Això vol dir que els visitants podran arribar a la terrassa-observatori, situada a les plantes 157 i 158, en poc més d'un minut. En total, sumarà 439 apartaments, 200 habitacions d'hotel i més de 2.200 places de garatge. El desenvolupament complet del complex de què forma part la torre Jiddah ocuparà una superfície bruta de 8,1 milions de metres quadrats. D'aquesta superfície, uns 244.000 metres quadrats correspondran a la torre. La construcció costarà uns 2.000 milions de dòlars.La construcció de l'edifici més alt del món forma part d'un nou concepte de ciutat que s'està promovent a Jiddah. Més enllà de la seva consideració com a punt calent de pelegrinatges, la ciutat aspira a convertir-se en un focus econòmic més dins el projecte Saudi Vision 2030. Aquest pla del Govern de l'Aràbia Saudita té com a objectiu diversificar l'economia de l'Estat i reduir la seva dependència del petroli. Dins aquesta estratègia, Jiddah aspira a convertir-se en un focus de poder econòmic global i situar-se en l'escena internacional de ciutats modernes, a imatge i semblança de Dubai. La construcció de la torre Jiddah forma part de la nova Jeddah Economic City, la nova ciutat financera de Jiddah, que planeja oferir en un sol lloc tot el que es pugui necessitar per allotjar-se, treballar i fins i tot gaudir del temps d'oci.Encara que de manera oficial la torre Jiddah serà l'edifici més alt del món, Dubai es resisteix a cedir el tron que avui ocupa amb el seu Burj Khalifa. De fet, actualment al seu territori ja ha començat la construcció d'un altre colós que podria amenaçar el rècord a què aspira la torre Jiddah. Dubai Creek Tower és un projecte de Santiago Calatrava, l'envergadura final del qual serà una incògnita pràcticament fins al dia en què se'n finalitzin les obres. Una fita que s'espera per a 2021. L'única cosa que se sap de moment és que serà més alt que el Burj Khalifa. Això vol dir que mesurarà, com a mínim, 829 metres. El perquè de tant secretisme cal cercar-lo precisament en la competició frenètica de les ciutats per tenir el gratacel més alt del planeta. Els promotors de Dubai Creek Tower no revelen l'altura que assolirà l'edifici precisament per evitar que altres se'ls avancin en la carrera per erigir el sostre del món. De moment, l'arquitecte responsable del Burj Khalifa i de la torre Jiddah, Adrian Smith, situa els límits tècnics en alçària a l'hora de construir una d'aquestes moles en una milla (1,6 quilòmetres). Els edificis més econòmics es trobarien al voltant d'un quilòmetre, que és el que assolirà el seu colós a Jiddah, sempre que la seva construcció s'arribi a completar. De fet, considera que el negoci realment es troba a les torres petites més que en les grans, ja que les torres de grans dimensions en pocs casos constitueixen una inversió rendible per si mateixes. Qui guanyarà la competició per ser el gratacel més alt del món? Veurem alguna vegada finalitzada la imponent torre Jiddah? El temps dirà si aquest impressionant colós amb forma d'agulla es convertirà en realitat. Per fer l'espera més entretinguda, els habitants de Jiddah podran gaudir del seu nou cinema, estrenat fa poc, i fins i tot somiar que, en pocs anys, un simi gegantí abraci el vèrtex de la torre Jiddah, el gratacel més alt del món.
INNOVACIÓ
Què és l’economia de guerra?
Hi ha termes que sempre tornen. Economia de guerra n’és un. A grans trets, el solem fer servir quan passem per una situació econòmica delicada que fa que hàgim de reduir les nostres despeses al màxim i treure el màxim partit del que comprem. (més…)
ECONOMIA
Fites de l’economia mundial que van obrir portades el 2018
Descripció: El 2018 ha estat un any intens en el terreny econòmic. Des de la guerra econòmica propiciada per Donald Trump fins a la fi dels estímuls del BCE o les negociacions del Brexit, són molts els titulars que deixa la macroeconomia i que acabaran per filtrar-se, l'any vinent, fins a les economies de les llars.
ECONOMIA
Com estalviar en calefacció de manera fàcil, ràpida i econòmica
Ja és aquí! Gairebé sense tenir temps per treure la roba d'abric de l'armari i quan les fulles dels arbres encara estan canviant de color, el fred ha decidit que no n'entén, de tardors, i ja s'ha instal·lat a les nostres vides… i a les nostres llars.
ECONOMIA
Com hem canviat! Noves tendències per a la tornada a l’escola
Arriba el final de l'estiu i els més petits i els adolescents es preparen per tornar als estudis. És l'època de la tornada a l'escola, el període de preparació en què es compra i s'organitza tot el material escolar necessari per començar el curs amb bon peu. Aquesta tornada a l'escola serà molt diferent de les d'abans, encara que no cal remuntar-se a èpoques llunyanes per ser conscients dels canvis que s'han produït. Un exemple senzill: més d'un recordarà quan sortia a escriure a la pissarra amb el guix o quan la mà es ressentia després d'un examen molt llarg. Aquestes situacions que formaven part del dia a dia a les aules estan desapareixent. Tots els sectors es veuen sotmesos a una evolució constant, incloent-hi el de l'educació. Per això, és inevitable trobar nous escenaris educatius que estan influenciats per les noves tecnologies, la qual cosa, evidentment, també afecta el cistell de consum per a la tornada a l'escola.L'ús de les tecnologies en l'àmbit acadèmic no és una situació nova. Fa molts anys que s'utilitzen productes com ara processadors de text, calculadores o ordinadors per realitzar tasques concretes. Tanmateix, l'aparició d'internet i les tecnologies mòbils han generat un canvi significatiu. Segons un estudi del Ministeri d'Educació i Formació Professional, el curs 2016-2017, els col·legis espanyols tenien un ordinador per cada tres alumnes. A més, el mateix estudi indica que els dispositius portàtils representaven gairebé la meitat dels equips disponibles, amb un 48,5% del total. Cal destacar que no només els ordinadors han pres rellevància. La tecnologia digital també ha incorporat altres dispositius innovadors, com ara les pissarres interactives i les aules virtuals, perquè l'experiència educativa sigui més còmoda i tolerable. La digitalització també ha arribat als llibres de text; de fet, cada vegada hi ha més escoles i instituts que opten pel format digital. Això també afecta les butxaques de les famílies, ja que l'ús d'aquest tipus de suport permet estalviar la meitat de la despesa en llibres. Els experts del II Congrés del Llibre Electrònic afirmen que el llibre electrònic pot arribar a suposar un estalvi de fins al 90%, una dada molt important si es considera que, segons l'OCU, els preus dels llibres d'ensenyament obligatori han pujat més d'un 4% el 2018. En total, l'organització calcula que cada estudiant gastarà de mitjana 200 euros en llibres de text.Si fa uns anys el més habitual era comprar el material escolar a botigues físiques, la tendència actual indica que el comerç electrònic està guanyant terreny. El cistell de consum físic es digitalitza amb la tornada a l'escola. Les dades parlen per elles mateixes: segons un estudi d'Amazon, el 57,4% dels pares compra els llibres de text dels seus fills per internet. D'altra banda, el 42,6% de les persones enquestades creu que l'estalvi és el principal motiu per comprar en línia. Si més no, ja són cada vegada més empreses les que apliquen descomptes addicionals durant l'època de la tornada a l'escola. Economia col·laborativa Un dels models de consum que està més lligat al creixement tecnològic és el de l'economia col·laborativa, que consisteix a prestar, llogar, comprar o vendre productes segons les necessitats específiques, sense que els diners siguin l'únic valor de canvi vàlid per a les transaccions. Quants cops hem acumulat articles escolars que es queden obsolets i no sabem què fer amb ells? Durant els últims anys, els pares han vist en l'economia col·laborativa una bona oportunitat per evitar aquest problema i donar una nova vida útil al material escolar que no es fa servir. Aquest tipus d'economia permet, d'una banda, vendre productes que no s'utilitzen i, de l'altra, aconseguir productes escolars a un preu reduït. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més gent que s'uneix a aquesta tendència quan arriba la tornada a l'escola. Més enllà de les aplicacions de segona mà que ja coneixem, com ara Wallapop, hi ha plataformes específiques com ara Donaz o Bolsa de Libros que permeten intercanviar llibres a preus rebaixats mitjançant un sistema de canvi. Segons un estudi de Digilant, el 40% dels pares comencen a comprar el juliol, a diferència del 23% que prefereix esperar fins a l'últim moment. Si pertanys a l'últim grup, encara tens temps d'estalviar per a la tornada a l'escola si segueixes alguns consells pràctics. Recorda també que CaixaBank t'ofereix “La Meva Guardiola”, un servei gratuït que t'ajuda a estalviar i a gestionar la teva economia. Que tinguis una tornada a l'escola excel·lent!
INNOVACIÓ
